Interpretant els silencis

Ja fa un temps que volia escriure sobre el silenci.


S'han dit moltes coses sobre el silenci: "qui calla atorga" , "no parlis, a no ser que puguis millorar el silenci", "l'home és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis" i un llarg etcètera.

N'hi han amb les que estic en desacord:
     "A vegades també el silenci és una opinió." Anònim.

I les que em semblen totalment encertades:

     "A vegades el silenci és la pitjor mentida." Miguel de Unamuno.

Sigui com sigui, tots tenim dret a callar. Ara bé, que sigui per convicció pròpia i no perquè així t'hi obliguen o per por. Ara entendreu perquè ho dic això.

Fa un temps que estic utilitzant el Facebook per comentar qüestions d'Amer, polítiques, socials o, simplement opinions (meves, és clar). I fa el mateix temps que pel carrer m'ha comentat molta gent (si, molta) que estava d'acord (o no) amb mi, però que no ho posaven al Facebook. Que no els hi semblava adient posar la seva opinió a disposició de tothom. Respectable, si, però em costa d'entendre.

He intentat, per tant, interpretar els silencis que he obtingut en les meves publicacions al Facebook i he arribat a la següent conclusió: Molta més gent de la que ens pensem opinem el mateix sobre la situació (política, judicial, resolutiva, estancada...) d'Amer. Creieu-me que això és així. Tots tenim idees i projectes pel poble que podrien fructificar si no es quedessin en això, idees.

Després, canviant un pèl de direcció, ens trobem amb el que a mi em sembla molt pitjor: el silenci de qui hem triat democràticament per opinar. És a dir, qualsevol dels onze regidors del nostre ajuntament (si, he dit NOSTRE) que a l'enfrontar-se a una votació ja inclosa en l'ordre del dia d'un ple, decideixen abstenir-se, no opinar, no mullar-se, rentar-se'n les mans... No soc un il·lús, entenc el sentit de les abstencions, però a nivell del nostre poble em sembla ridícul. Sobretot quan es tracta d'una votació de quelcom ja debatut i sense cap factor sorpresa pel mig.

Igualment he intentat interpretar els silencis (o abstencions) en la sala de plens i crec que entenc el que passa: Votar a favor d'una iniciativa de l'altre color polític donaria una imatge de fluixesa i, a més, te'n faria corresponsable i per tant series una diana política quan t'ho tiressin en cara en un futur. I per altra banda, votar en contra d'una iniciativa del teu "rival" està bé, però, carai! si la iniciativa em sembla bona, que faig? Està clar, ABSTENCIÓ! És el "si però no" de la política.

En resum, que callar és una opció, si, però una opció per no canviar res.

Arrel de tot això, a sota de cadascuna de les entrades del meu bloc hi veureu un quadre per poder comentar des de Facebook... El que sigui necessari perquè qualsevol intent de diàleg sigui més accessible.

Diga-hi la teva!