Tampoc sabia com fer-ho. Vull dir, com fer-ho per no molestar a ningú. Perquè ningú interpreti o llegeixi entre línies que el que expresso són crítiques o dards enverinats a cap amerenc o amerenca ni a cap partit polític municipal.
Al final he decidit escriure un article i, coneixent com funciona el boca orella i les opinions subterrànies, espero que sabreu perdonar-me.
Ja fa un temps que tenim visites de periodistes al nostre poble. Amer s'ha convertit en un lloc on gratar en el passat del President de la Generalitat tot aprofitant la gràcia que ens fa sortir als mitjans. No penso convertir a la víctima en culpable, és per això que començaré denunciant el periodisme i periodistes que abusen de la confiança per extreure declaracions d'anècdotes, que després convertiran en notícia, per acabar encapçalant l'article en forma de titular. Això no és periodisme. Almenys no de qualitat. És carnassa, res més.
Dit això, hauríem de començar a ser conscients de la realitat mediàtica actual del poble d'Amer... Amer no està de moda, ni despertem interès als periodistes mundials, europeus, espanyols ni catalans. Tot i que des d'alguna regidoria de l'ajuntament d'Amer s'ha venut com "promoció turística" de la nostra vila, cal conscienciar-se de la realitat: qui desperta aquest interès és Carles Puigdemont (per raons òbvies).
Qui ve a parlar amb els vilatans busca lloar o desprestigiar al President aprofitant el nostre afany de protagonisme. Així, poder publicar aquell riure grotesc a mitja entrevista o aquell pit inflat dient que érem molt amics a l'institut o qualsevol anècdota (sempre de fa lustres) que demostri la nostra proximitat amb en Carles Puigdemont.
Tot això em porta a una pregunta: Què fan o què diuen els qui realment coneixen en Carles en l'actualitat, qui l'estimen (amics propers actuals, família...)? La resposta és ben simple: res. I per poc que hi pensem, veurem que és la millor opció.
Vull acabar amb una última pregunta a fer-nos cadascú a si mateix: Si els periodistes volguessin fer un treball professional, acurat, rigorós... trucarien a la porta del seu actual entorn o a la meva? Si et respons la primera opció, pensem el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Diga-hi la teva...