El passat dia 4 de Març, la web helpcatalonia.org va publicar un article meu anomenat "Can you imagine?".
Aquest article està escrit en anglès i com que, evidentment, l'original està escrit en català, el reprodueixo a continuació per qui estigui interessat en llegir-lo:
Podeu imaginar-ho?
Voldria, si em permeteu, explicar-vos una història. Una
història que tracta sobre un noi. Un noi que estimava com ningú el seu país, la
seva cultura i la seva llengua. Us el podeu imaginar?
Aquest noi n'estava orgullós dels seus orígens i de la seva història. Vivia, gaudia i patia en la seva llengua. Tot i conèixer altres llengües, tractava la seva amb molta cura. De cop va adonar-se que tot el que havia fet per cuidar la seva llengua, li volien esfondrar, sense més. El noi aguantava, pacíficament, les batzegades rebudes. Com van fer els seus avis.
Ell, un amant de les noves tecnologies, va veure en les xarxes socials un lloc on proclamar els seus sentiments patriòtics, però ben aviat va començar a rebre insults i menyspreus. Li deien que no podia ser el que ell es sentia que era. Li deien que a la gent com ell els haurien d'afusellar. Li deien que caldria fer caure una bomba sobre casa seva. Calumniaven la seva llengua i la seva història. L’insultaven per ser d'on era... Va pensar que això era cosa de persones amagades rere l’anonimat, que no podia ser... El noi seguia aguantant, pacíficament, les batzegades rebudes. Així com van fer-ho els seus avis.
Però els governants, que deixaven premeditadament que el seu país s’empobrís sense remei, li negaven, amb amenaces incertes, que pogués decidir el seu futur i l’amenaçaven amb intervencions militars. El mentien perquè la por s'apoderés d'ell i canviés la seva ideologia, els seus pensaments, la seva vida... Ells eren més i tenien un altaveu més gran, però el noi aguantava, una altra vegada, pacíficament, les agressions rebudes. Com els seus avis.
Us imagineu aquest noi? Podeu visualitzar la seva impotència? Sense que se li reconegui la història per la que els seus avis van morir. Insultat, enganyat, amenaçat, sense ser escoltat...
Podeu imaginar-ho? Si? Doncs ara imagineu que aquest noi és una persona de color i torneu a llegir aquest article. Aquest cop, però, visualitzant a aquest noi negre patint els prejudicis dels qui es creuen superior a ell.
Us sembla racisme? A mi si.
Per això ens sentim així els catalans... per això volem ser independents.
Aquest noi n'estava orgullós dels seus orígens i de la seva història. Vivia, gaudia i patia en la seva llengua. Tot i conèixer altres llengües, tractava la seva amb molta cura. De cop va adonar-se que tot el que havia fet per cuidar la seva llengua, li volien esfondrar, sense més. El noi aguantava, pacíficament, les batzegades rebudes. Com van fer els seus avis.
Ell, un amant de les noves tecnologies, va veure en les xarxes socials un lloc on proclamar els seus sentiments patriòtics, però ben aviat va començar a rebre insults i menyspreus. Li deien que no podia ser el que ell es sentia que era. Li deien que a la gent com ell els haurien d'afusellar. Li deien que caldria fer caure una bomba sobre casa seva. Calumniaven la seva llengua i la seva història. L’insultaven per ser d'on era... Va pensar que això era cosa de persones amagades rere l’anonimat, que no podia ser... El noi seguia aguantant, pacíficament, les batzegades rebudes. Així com van fer-ho els seus avis.
Però els governants, que deixaven premeditadament que el seu país s’empobrís sense remei, li negaven, amb amenaces incertes, que pogués decidir el seu futur i l’amenaçaven amb intervencions militars. El mentien perquè la por s'apoderés d'ell i canviés la seva ideologia, els seus pensaments, la seva vida... Ells eren més i tenien un altaveu més gran, però el noi aguantava, una altra vegada, pacíficament, les agressions rebudes. Com els seus avis.
Us imagineu aquest noi? Podeu visualitzar la seva impotència? Sense que se li reconegui la història per la que els seus avis van morir. Insultat, enganyat, amenaçat, sense ser escoltat...
Podeu imaginar-ho? Si? Doncs ara imagineu que aquest noi és una persona de color i torneu a llegir aquest article. Aquest cop, però, visualitzant a aquest noi negre patint els prejudicis dels qui es creuen superior a ell.
Us sembla racisme? A mi si.
Per això ens sentim així els catalans... per això volem ser independents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Diga-hi la teva...