Què li explico a ma filla?

Quan se senti violentada per homes. Quan actuïn vers ella amb actitud barroera, lasciva, desagradable… Quan abusin de la seva confiança. Quan s'escudin rere el seu vestit per concloure que provoca. Quan aprofitin una nit de festa i alcohol per magrejar-la. Quan li facin xantatge amb qualsevol comentari, fotografia o vídeo seu. Quan la forcin a enrotllar-se per semblar més gran del que cal. Quan la violin.

Què li explico a ma filla?

Voldria explicar-li que molt difícilment li passarà, que els homes no ens aprofitem de qualsevol circumstància per mantenir relacions amb una dona. També que, en cas que succeeixi, que un home perdi el cap i ho intenti, segur que els seus amics i/o la gent del voltant el pararan, el faran entrar en raó, la salvaran. M'agradaria que sabés que, si tot i això li passés, que confiés amb la policia i que si calgués denunciar a l'agressor (o agressors) que els jutges no la posaran en entredit, que la protegiran. I per últim li voldria explicar que la premsa, els opinadors i fins i tot els advocats defensors dels violadors la respectaran.

Però no la vull mentir.

I què li he de dir si li passa? Que es defensi? Que no ho faci? Que cridi que no per si un jutge necessita més proves? Que no cridi? Que si la viola un Guàrdia Civil no l'agredeixi? Que miri de sortir-se'n viva? Que lluiti? Que es calmi?

Llavors què? Doncs llavors toca canviar… i no ella: jo (nosaltres, els homes).

Aquest article està mal plantejat des de l'inici, des del títol. Per què no li he d'explicar res a la meva filla. Si més no, res diferent del que li explicaré al meu fill.
Perquè ella no és, ni serà el problema; ella és, o serà la víctima.
Ella ha de viure, amb amics i amigues, confiant, vestida com vulgui, sortint amb qui vulgui i tenint relacions amb qui vulgui. Ser feliç.

Però vaja, com que tenia ganes d'explicar-li coses a algú, els hi explicaré a aquests futurs presumptes fills de puta: després del que està passant en aquesta merda de país, amb aquesta justícia patriarcal i amb aquests jutges amb pudor de naftalina, us pot semblar que esteu protegits, però us topareu amb el meu únic motiu per no tenir por a entrar a la presó: protegir els meus fills.

I és que no és no, però jo vull anar més enllà: només sí és sí.