Va de llistes electorals...

Difícil, se'm fa difícil. Un cop descoberts els plans "legals" del PP, PSOE i C's i el seu nivell de repressió sense avergonyir-se, sense remordiments. Se'm fa difícil jutjar la direcció (les direccions) que pren l'independentisme de cara a les eleccions de desembre. I se'm fa difícil perquè no seria just. No és just normalitzar una situació anormal. Presoners polítics, president i consellers a l'exili després de repressió policial a la població i utilitzar manifestacions absolutament pacífiques com a argument per justificar delictes que haurien d'implicar violència. No és normal, mai hauríem de permetre que ens sembli normal.

Aquesta prèvia em sembla imprescindible abans de parlar del que us vull parlar: les llistes electorals.

He llegit autèntiques bajanades de pseudo-hooligans per les xarxes socials titllant de traïdors a qui no secunden una llista única de cara a les eleccions del desembre. No penso criticar al PDeCAT ni ERC, ni als seus simpatitzants. Només recordar que llista única és (o hauria de ser) compartir objectius, no fotografies. És possible (i per segons qui, preferible) compartir objectius i no partit polític. Valguin com a exemples a la CUP en el sector independentista o al PSC/PSOE en el dels patriotes del 155.

Dit això, obro un petit parèntesi a la informació pura. Tot seguit teniu els resultats de les dues últimes eleccions autonòmiques:

Les eleccions autonòmiques es conten en escons, i tot i que (només) mantenen el nombre de vots (14331 vots menys, de fet) tot i l'increment en la participació (7.19% més), la suma de CiU i ERC passen de 71 escons a 62 com a Junts pel Sí. Pel camí es van perdre 9 escons... i quins escons! La majoria parlamentària està marcada als 68! Si no arriba a ser per la pujada de 3 a 10 escons de la CUP, la majoria independentista al parlament s'hauria esfumat.

Podeu treure les conclusions que cregueu oportunes, fins i tot poc negatives, però difícilment positives a l'hora de defensar la llista de Junts pel Sí com a una bona estratègia política. És una obvietat que anant per separat els independentistes aglutinem més suports.

Arribats a aquest punt, ja m'estareu etiquetant com a no partidari a la llista única... i probablement ho estareu encertant. I veient els resultats anteriors, les llistes separades no haurien de semblar una idea sense cap ni peus a ningú (a no ser que hi hagi la sospita de davallada d'un d'ells i aquests pensin només en clau de partit).

Ara bé, hi ha un condicionant en el meu punt de vista, i és aquí on volia arribar:

Després d'unes eleccions al Parlament de Catalunya, com tots sabeu, és el Parlament qui escull al President de la Generalitat entre els candidats que proposen cadascun dels partits que han obtingut representació. I és en aquest punt on penso que els partits independentistes haurien de fer valer els punts en comú per fer President a Carles Puigdemont. Independentment dels resultats obtinguts. La raó és molt senzilla (a parer meu): qualsevol altre President ho seria gràcies al cop d'estat del 155.

A veure què fan… jo triar. Triar i votar. Votar independència. Com sempre he fet.